diumenge, 13 de març del 2011

Plou i fa Sol, pues!



Benvinguts de nou al ShoW d’aquest blog!

Ja ni recordàvem teníem un blog en funcionament….dos mesos de silenci, exceptuant l’aparició eròtica a l’hortet…
La consciencia ben tranquil·la, però ja era hora de dir altres 4 xorrades mes, abans de fotre lo camp en 3 setmanetes! 3 SETMANES TU…PUTXA, se’ns ha tirat el temps a sobre!
Costa tirar enrere i anar recordant i explicant les 4 cosetes del dia a dia...sort de les 4 fotos q tenim que ens ajuda a fer memòria...Així que, de forma cronològica, anirem comentant els detallets...
Enllaçant amb l’ultima publicació, una foto de com NO s’han de plantar espinacs... serien els pajarracus o seria la nostre poca traça pero van sortir un 10% de tots els k vem plantar..!

Voleu passar una mica de por..¿?

Toma Ya..!
Tenim un nom, el sap tothom

Amb unes escupinyes, unes papes Torres i unes olivetes (ooohhh, olivetes....) realment estariem com a casa...

Una mica de mestizaje baratu? Pues toma!

Una banys termals també baratus?

Realment res a veure amb Dorres....
Una mostra de que el temps passa volant?

Una demostració que l’aigua de l’oficina podria matar un elefant?

Una mica de muntanyeta bona? El Monte Tunari ens reclamava des de setmanes enrere, pero no acudiem a la seva crida...finalment, un dissabte a les 05h del mati ens vem posar mans a l’obra...

L’alçada, l’espessa voira, les nicotines, els peus xops, la neu, la nevada , altres cabories i sobretot el perillós pas final van ser els causants de quedar-nos a menys de 50m del cim...

Els 5.050m de la muntanyeta i el respectiu mal d’alçada un altre motiu de pes...

Una minima mostra d’un carnaval com deu mana?



Aiiii...si et veiés el senyor Hereu....


I lo mes recentet, l’excursió al Salar de Uyuni...una de la siete maravillas del mundo...o si mes no, es prou bonic com pq aixi estigui reconegut...


Heu vist mai un cementiri sense flors? I sense flors ni morts? Benvinguts al cementiri ferroviari de Uyuni



Heu vist que rapid ho hem enllestit aquest cop? 4 linies, 4 fotos i llestus!

Podríem explicar una mica l’aventura de varies setmanes llargues on planificàvem muntar un negoci de venda de truites de patates pels carrers de Cochabamba...
Podriem explicar el perque l’Enric ha deixar de col·laborar amb la Fundación Sodis...
Podriem explicar que serà d’aquest nou negoci de venda de pagines web que està a punt d’iniciar-se...
Podriem explicar el pq al juny estarem de nou a Cochabamba...
Podriem explicar pq....

Pero no ho farem!!!

divendres, 14 de gener del 2011

Els reis no han passat per Cocha, pues!



Lo dicho, ni Melchor, ni Gaspar, ni Baltassar tu…Sort del Pare Noel que ens va portar un paquetet directament des del Maresme amb pernilet, fuet, i uns Pueblos! I un que encara està per arribar amb turronet del bo..!! Toma Toma Toma!!!
De fet, els nostres llogueters ens van fer un regalet en forma d’agenda! Com a casa!





Abans pero ve Nadal oi? La noche vieja (o es buena?), en fi, la nit del 24 no va haver-hi misa del gall, pero si li vem fer una ceremonia a les costelles de chicharrón a ca l’Elsa! I cullons quin chicharron nanus!!


(per cert, lo que te entre mans l’Elsa no es pas un ampolla de codorniu, ni tan sols Freixenet…es pensen veuen cava quan es un cony de sidra esbrevada)




Mes jalu: tela amb les barbaque’s que ens fotem a la nova offi…els unics que penquem som els voluntarios españolitos, pero agust que ho fem. Excepte en Mauri, que currar currar pos no curra, pero dona suport moral, i et va servint gotets de sangría!! Oleeee con la sangría!!!! Alegria pal cuerpo tu!!!



 Tot i que sembli mentida, son de diferents dies...


Cony, pero pel mig tenim el cap d’any, eh que si?
Es fa extrany celebrar un cap d’any fora de casa, pero mes extrany es que se t’envagi la llum a 20min per les 24h…Sort d’un parell d’espelmes i una olla express on poder repicar les campanades de forma manual (tot i ens temem que amb uns 5 minuts de delay…)!!
 























I que dir del nostre hortet…o projecte d’hortet….pero temps al temps


…Aitor, lamentablement el video de l’anterior publicació no era en honor teu…es tractava de l’aniversari del Miguel, mes conegut com PaPa Boliviano Noel, que tot i que costi de creure despres de veure la foto i segons diuen els estaments de la Fundacio, es el jefe de tot Llatino america…Toma Ya!!!

I aquest cotxe…eh que es xulu….(i aixi a mils!)



Cochabamba, la ciutat de la primavera eterna…sisis, la ciutat si, pero no pas les rodalies…i sino mireu el que veiem des de la terraseta de casa:



Pel que fa al curru…Estamos trabajando en ello, com diría aquell señor amb bigoti!! (Bingo…es ell, es ell…el nostre estimat presidente)
Un (tit) que no para de remenar merda mentre evalua l’estat de l’equipament sanitari de les escoles






i de mantener converses extranyes amb Llames…

Pero sempre, despres de rentar-se les mans, amb alegría i bon humor!!


L’altre barallant-se amb les memories, arboles de problemas/arboles de objetivos, el puto marco lógico i d’altres cabories…Un seguit de projectets esperem ens puguin donar feina, i un bon sou, a partir de juny..!! sisisisiis, juny,i es que, a falta de 2 mesos i ½ la idea, les intensions i quelcom mes apunten a que al juny tornarem a voltar per aquestes terres! Serà aleshores quan us podreu enfotre una mica de nosaltres, i es que mentres uns estigueu fotent-vos la cerveseta al xiringuitu i de festes majors tot lo puto dia, altres 2 estaran a ple hivern a les Bolivianes, sense mar i sense platja!!


“señor, muchas gracias por su comprensión, se lo agradeceremos eternamente”. Aquesta va ser la nostre ultima frase abans de sortir de l’oficina d’immigració de Copacabana. Tot seguit un petit i breu crit d’alliberació i una xocada de mans!!




El cas es que sen’s acabava el Visat de 3 mesos:
Opcio1: pagar 200 eur i presentar mil de documentacio (inclos un informe medic de SIDA, un informe policial de la Interpol confirmant que no tenim antecedents, etc etc etc..) i obtener un visat d’un any
Opció2: jugarnos-la i mirar de colar-nos entre la frontera Peruana i Boliviana, en mig del llac PiPi-Caca…i aixi fou!No va ser pas fácil pero aquí estem, con los papeles en orden mi sargento!!!
Entre mig, uns passeitos pels voltants del llac (totalment d’ilegales ja que ens havien posat el sello de sortida de Bolivia i entrada a peru), unes trutxetes bones i unes padelades dins d’un “cisne” (com coy es diu cisne en catala¿?¿? signe? Sisne?pato volador…?) amb les respectives cervesetes, ganchitos i cigarritos magicos…Los putos Amos tu!!!!

12 hores d’anada, 12 de tornada, pel mig PitStop a la Paz

Poc mes a dir…La setmaneta de crisis estatal, amb la pujada d’un 80% de la benzina ens va tenir a tots acollonidos, i es que TOT va pujar, va duplicarse de preu! L’Honorable Evo (quina mala llet els seus pares al posar-li el nom) va rectificar i problema resueltu! Tot i haver hagut Pals, gasos, pedres, bloqueos…apunta pala!

Ja son vora les 20h…haurem de començar  a pensar que coy fer de jalu aquesta nit…De momento la cerveseta ja ha omplert l’estomag una mica pero un bon plat de pasta amb verduretes no ens el treu ningu…
Listo pues…fins d’aquí a uns dies, potser setmanes, esperem no mesos, o no masses….!
Mireu en Pau, amb el seu traje de Cholito Boliviano que be li senta...

Pel cool!